REFLEXIONS SOBRE CRIANÇA

Juguem!

Jugant aprenem a conèixer el món que ens envolta, aprenem a comunicar-nos i aprenem a relacionar-nos amb els altres, a banda d’incidir en el desenvolupament de la intel·ligència, la creativitat… No és poca cosa, oi?

Per tant, és molt important garantir que els nens i nenes juguin i disposin de temps per jugar. Així com per fer una arrel quadrada cal haver après abans els números, sumar, restar, etc., amb el desenvolupament emocional passa una mica el mateix. També ens cal un procés, un anar experimentant i compartint.

No perquè donem un bistec a un nen de cinc mesos li sortiran abans les dents. Ni podem retirar el bolquer a un nadó de deu mesos. No vulguem córrer. No es tracta de créixer ràpid. Es tracta de créixer bé. Cal que afavorim un joc espontani, més que un joc dirigit, específicament, a aprendre números, colors, etc. Les joguines han de permetre descobrir, experimentar, crear, construir.

Primer coneixem les característiques sensorials del que ens envolta: joguines amb diferents textures, coloraines, sons i musiquetes, jocs de falda, i mirem llibres plegats. Poc després ens interessen les joguines que ajuden el desenvolupament motriu. Més endavant, imitem i fem veure que cuinem, comprem, escombrem, cuidem, ensenyem. Per últim, juguem asseguts a jocs de taula, a jocs de regles.

I amb tot plegat aprenem a expressar el que volem fer o el que sentim, a fer torns (que és la base per al diàleg), a perdre i a guanyar, a tolerar l’espera, a descobrir quelcom de nou, a com n’és de difícil posar-nos d’acord.

Quan construïm, desmuntem o bé ho tornem a provar, estem guanyant en flexibilitat mental. Per posar en marxa tot això van bé joguines ben senzilles, acostumen a ser les millors: fixem-nos què mou al seu voltant una pilota o un llençol vell o una capsa de cartró.

Fem una bona carta als Reis! I recordem que qualsevol moment és bo per a jugar, qualsevol moment és bo per a jugar amb ells!

Rosa

Mare d’una Eneida i d’un Angèlica

Psicòloga psicoterapeuta

Comentarios cerrados