Entrevista a la Laura Pérez

L’escola és un espai socialitzador sobretot de famílies”

La Laura Pérez ha estat mestra de l’escola vint-i-vuit anys, setze dels quals com a membre de l’equip directiu, i sempre buscant, creant i treballant incansablement per al creixement de l’escola.

laura-perez-foto-antiga

Quan vas decidir ser mestra?

Volia estudiar quelcom que em servís per tenir cura dels altres i ajudar-los. Dubtava entre infermera o mestra. Però com tothom em deia: “Tu, infermera com la teva mare”, doncs al final vaig triar mestra.

Què vas fer abans d’arribar a l’escola?

Havia treballat en educació als incipients grups d’esplai i vaig fer pràctiques a l’escola Virtèlia, amb alumnes de quart. Amb la sort que la classe estava lluny de direcció i podia fer soroll, cantar, ballar, explicar contes… En acabar la carrera hi vaig tornar.

I també vas tocar altres tecles…

Vaig iniciar un projecte innovador com a membre del grup Ara Va de Bo. A part de crear versions i ritmes engrescadors, volíem que els nens i nenes deixessin de ser només espectadors i passessin a formar part de l’espectacle, cantant, ballant i interactuant com fos.

Com vas acabar a l’Escola del Mar?

Em picava el cuquet per ser mestra i vaig decidir tornar-hi. Després de les oposicions vaig començar a treballar a l’Escola del Mar. Vaig arribar quan tenia uns quaranta anys i el primer cop va ser substituint la Flor a Angèlica.

I ja t’hi vas quedar.

Sí, a parvulari, que és el que m’agrada, perquè pots innovar, jugar, crear més encara que amb altres edats. I em permetia seguir actuant els caps de setmana amb Ara Va de Bo.

En arribar aquí, et va sobtar alguna cosa?

El que més em va sorprendre va ser l’enrenou: tothom podia entrar, sortir de la classe, mestres, equip directiu… Era el més normal del món, i a poc a poc jo també vaig formar part d’aquest enrenou.

I el que em van encantar van ser les cròniques. Em semblava genial que els nens expliquessin l’escola i el dia a dia amb el seu punt de vista. El treball d’oposicions el vaig fer sobre les cròniques de l’Escola del Mar.

Quina és per a tu la tasca d’una mestra?

Una mestra ha de ser un animador, ha d’ajudar cada persona perquè aflorin els seus valors, a potenciar les virtuts, perquè cadascú tregui el millor de si mateix.

I quin és el valor de l’escola?

L’escola és un espai socialitzador sobretot de famílies. Amb l’objectiu de fer una escola millor per als nens, les famílies conviuen i creen una xarxa de relacions i de vivències molt maques. A l’escola, les portes sempre han estat obertes per poder crear aquest espai social, perquè els pares, mares vinguin, creïn i gaudeixin plegats. Hi ha coses que, siguis qui siguis, són importants de fer a la vida, com ballar, cantar, jugar, compartir. I a l’escola això es fa possible.

Com t’ha marcat estar a l’equip directiu durant setze anys?

M’ha aportat molta felicitat. No hi ha hagut mai avorriment ni monotonia. En tot moment hem tingut projectes, plans i idees per dur a terme, per lluitar i aconseguir coses per a l’escola, sempre amb una relació de confiança i de complicitat absoluta. M’ha fet créixer molt com a persona, i com a equip tampoc no hem parat mai de créixer i d’enriquir-nos.

Quins plans tens ara?

Jo no em volia jubilar. M’han jubilat… Ara estic aprofitant per aprofundir en coses que ja coneixia i que m’agraden molt, com la jardineria. També les noves tecnologies, que em fascinen, perquè són eines que faciliten tant la vida de les persones… Crec que no s’han de perdre mai les ganes de saber, d’investigar i de crear.

I bé, segueixo venint a l’escola, però ara amb més temps per fer allò que sempre volia fer i no podia. És que m’encanta seguir compartint estones amb els alumnes, l’equip de l’escola i les famílies!

Moltes gràcies, Laura!

 

Comentarios cerrados