Curs nou, noves maneres d’aprendre

Curs nou, noves maneres d’aprendre 

Bufen aires nous en el panorama educatiu català. I alguns han entrat per les finestres de l’Escola del Mar, des de sempre obertes a la innovació pedagògica. L’alenada d’aire ha introduït una novetat destacada en l’horari: els ambients. I alhora ha comportat més canvis a les tardes, que ara es dediquen íntegrament a seguir aprenent però d’altres maneres!

“Al matí el que ens costa i a la tarda el que està millor!”. D’aquesta forma tan senzilla i sincera resumia un delegat de classe els canvis que s’han trobat aquest curs. En la mateixa reunió de delegats van sorgir altres valoracions igual d’aclaridores: “És una altra manera de treballar molt més interessant, on nosaltres en som protagonistes”.

Parlava en aquest cas sobretot dels ambients d’aprenentatge. O el que és el mateix: espais de joc i experimentació amb temàtiques i materials diferents en què els alumnes decideixen per ells mateixos què volen fer i com. I això sense que les mestres els dirigeixin. No hi ha normes. Bé, sí, només tres molt bàsiques: respecte pels companys i adults i pel material; no córrer ni cridar, i endreçar en acabar. I a partir d’aquí, llibertat per jugar segons l’interès i la motivació de cadascú, amb la idea que així aprendran millor.

Ambients, de què?

Es fan mates, als ambients? Sí, però d’una altra manera: li diuen “juguem amb els números”. I educació física? També, però en aquesta hora es tracta de jugar amb el cos i d’enginyar cabanes humanes. D’ambients n’hi ha molts i estan vius. S’afegeixen i es renoven o, si els nens no hi van gaire, es canvien. Tots estan disponibles al mateix temps, una tarda a la setmana, en diferents llocs de l’escola, i els alumnes, agrupats per cicles, trien a quin volen anar cada dia.

Per exemple, els de parvulari (només P4 i P5) més cicle inicial es barregen els dijous per anar passant per algun dels vuit ambients que se’ls ofereix: “Fem d’escriptors”, “Constructors”, “Nens del món”… A cicle mitjà es converteixen en “Ciutadans del món”, i han descobert que a l’escola hi ha un “Magatzem”. Els més grans exploren la seva creativitat o també la vocació científica amb “Pedres, minerals i roques”.

Els nens han acollit la novetat amb els braços oberts. Per a les mestres ha suposat un esforç més gran. “Fins ara acompanyaves”, explica la Teresa, “ara observes”, i costa limitar-se a això només. Però a poc a poc aquesta nova relació ha anat fluint”.

D’on ve tot això

L’escola és un dels 481 centres catalans que des d’aquesta tardor formen part del programa Escola Nova 21. I aviat se sabrà si és una de les 30 seleccionades on es farà una formació i avaluacions més intensives de la nova metodologia educativa. Però, independentment d’això, l’escola ja havia emprès el camí de la renovació. “De fet, ja érem Escola Nova 21”, diu la Teresa, “perquè innovació ja n’estàvem fent abans”.

El fet és que el debat generat en l’àmbit català va portar les mestres durant tot el curs passat a escoltar amb atenció aquest batec nou en jornades, conferències, etc., obrint sempre molt els ulls a les novetats i compartint-les. I una cosa ha portat a l’altra: per una banda, la decisió unànime del claustre i del consell escolar de demanar l’adhesió a Escola Nova 21; i per l’altra, al marge de saber si hi entràvem o no, la necessitat d’introduir des de ja els ambients, per exemple, o la reorganització de les tardes. “Haver fet el pas endavant ja té molt valor per si sol”, segons la Teresa, perquè ha animat a parlar a fons de pedagogia, entre les mestres, i amb les famílies. Tots hi estem implicats!

Les altres tardes

El projecte interdisciplinari és l’altra novetat principal d’aquest curs. Fins ara s’havia treballat per projectes en algunes assignatures i per classes, i continuaran. Però en paral·lel, per primer cop, tots els grups treballen també al voltant d’un projecte comú a tota l’escola i des de molts punts de vista. Per començar, entre tots van triar Barcelona com a tema i hi dediquen una tarda a la setmana.

I a la resta es fa el que ja es venia fent (tallers, vida social, assemblea), però que en algun cas s’ha traslladat del matí a la tarda. En definitiva, una manera lògica d’adequar diferents formes d’ensenyar i aprendre als ritmes horaris dels nens i nenes.

L’Escola Nova 21

Per Quim Martín, pare de la Jana i el Roc, color blanc

I és que els temps estan canviant i l’escola, novament, s’hi adapta. Tots hem sentit a parlar dels canvis vertiginosos de la nostra societat actual. Som dins d’una modernitat líquida perquè tot canvia tan de pressa que constantment cal estar adaptant-se a noves realitats, noves innovacions… L’escola ha de preparar els nostres fills i filles per a aquesta nova realitat. Estem educant a uns nens i nenes que tindran oficis que encara avui no existeixen. No hi ha certeses, i per això cal preparar-los perquè siguin flexibles, perquè aprenguin a buscar la informació, perquè siguin bons comunicadors i, sobretot, perquè tinguin iniciativa.

Tot això fa temps que bull i la societat està immersa en un debat molt important: cap a on ha d’anar l’escola del segle xxi?

Dins l’ensenyament han aparegut noves mirades pedagògiques i la psicologia educativa ha fet aportacions molt destacades per entendre la diversitat de l’aprenentatge. La mirada de les intel·ligències múltiples i, sobretot, els avenços en la neurociència ens ensenyen que s’aprèn des de l’emoció i des de la vivència.

Però aquesta renovació no és la primera i tampoc serà l’ultima. A Catalunya es parla de la tercera primavera pedagògica, que recull tres grans moments de canvi i modernitat que configuren el tarannà del nostre sistema educatiu:

La primera renovació s’inicià cent anys enrere. A Catalunya hi va haver el moviment pedagògic anomenat Escola Nova, que impulsava l’aprenentatge actiu dels infants. La nostra escola, l’Escola del Mar, és un dels seus exponents més destacats.

La segona renovació fou durant la transició democràtica, amb l’Escola Catalana com a motor de canvi, tot agrupant centres que potenciaven el constructivisme i l’escola activa i introduint-hi canvis destacats, com el treball per projectes.

Finalment, arribem al tercer corrent de canvi, l’Escola 21, un moviment coordinat pel Centre Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i eduCaixa, juntament amb vint-i-sis escoles i la Diputació de Barcelona, que han impulsat el programa Escola Nova 21, i que reprèn aquests dos plantejaments pedagògics i els actualitza amb els reptes que planteja el segle xxi.

Qui participa a l’Escola Nova 21

Les escoles que s’agrupen dins el programa Escola Nova 21 volen contribuir a canviar el sistema educatiu. Són escoles que fa ja uns anys que han canviat la seva manera d’ensenyar. Han deixat de pensar que els alumnes s’han d’omplir de continguts i han apostat per una escola on el nens i nenes són més protagonistes del seu aprenentatge. L’Escola Nova 21 pretén desenvolupar competències dels alumnes, adquirint coneixements a partir d’activitats de caràcter multidisciplinari. Uns coneixements que no es memoritzen, sinó que es viuen i s’integren en activitats significatives per poder-los aplicar dins de noves situacions rellevants.

Les escoles promouen accions i temàtiques per educar els alumnes per als reptes globals, com la sostenibilitat, la diversitat i la desigualtat econòmica i de gènere. Per aconseguir-ho, es busquen contextos reals i propostes d’aprenentatge que tinguin voluntat de transformació. Normalment són petits projectes on els alumnes volen millorar el seu entorn proper i es basen en activitats de vocació de servei a la comunitat.

Què aporta estar dins el projecte Escola Nova 21

Voler participar dins d’Escola Nova 21 és voler treballar en xarxa per crear una nova consciència educativa. És un moviment que vol aplegar els treballs que molts docents i escoles fan des de fa temps per promoure aquesta aproximació activa sobre l’aprenentatge. Però aquestes escoles no obliden que cal fer créixer aquest nou ecosistema educatiu perquè arribi a tothom i es consolidi.

La base del projecte és una aposta per acompanyar els centres que volen iniciar o consolidar aquesta transformació. El projecte fomenta la formació de les comunitats educatives i l’intercanvi entre les escoles, acompanyant i capacitant els mestres i els centres perquè duguin a terme noves metodologies.

Comentarios cerrados