DINAR D’ANTICS ALUMNES

El passat 26 de gener vam celebrar el tradicional dinar d’antics alumnes-mestres-directores amb motiu del 92è aniversari de la nostra Escola.

Enguany l’assistència d’ex-alumnes va minvar un xic pel que fa a d’altres anys, però no per això va estar mancada d’emoció i alegria pels retrobaments, complicitats de pertinència i gran ambient de germanor.

Després de recórrer l’Escola per tots els racons on fa temps vam passar tants i tants dies de la nostra formació escolar i humana, després de compartir in situ vivències, experiències i anècdotes que encara ara romanen a la nostra memòria, vam baixar al menjador disposats a dinar tots plegats.

Al voltant de la taula parada vam poder contrastar impressions sobre l’antiga Escola, el seu funcionament i ensenyament basat primordialment en una educació d’influència noucentista que donava gran èmfasi a la higiene personal, al civisme i al respecte entre alumnes, fomentant el gust per les arts en general i la música en particular o la responsabilitat per part dels nenes i nenes d’assumir uns càrrecs (encara vigent) que han estat un dels punts referencials i modèlics de l’Escola del Mar.

Amb els cafès, els més veterans rememoraven èpoques pretèrites de quan l’Escola era ubicada a la Barceloneta, a Montjuïc o als inicis de l’actual Guinardó. Un exemple d’això és el testimoni d’en Francesc Zarzuela Deumàs, alumne de la Barceloneta en el breu període del 1935 al 1938, contemporani també dels ex’s Jaume Garcia, Maria Miquel, Anna Ventura o l’Angelina Carretero, tots ells d’avançada edat i assistents habituals que aquest any per diversos motius van excusar la seva absència.

En Francesc ens va delectar amb els noms que tenien llavors les classes; Petits, Contes, Nines, Nausica, Garbí i Angèlica, aquesta última canviada després per Llevant, segons ens va explicar, per ser un nom més adient als gustos laics de la República. També ens va parlar dels banys a la platja a l’hora del pati o de les innombrables classes que es feien a l’aire lliure.

Així, de conversa en conversa, vam passar un cop més una agradable vetllada on ens vam convocar per al proper dinar tot esperant que l’any vinent s’animin a venir antics alumnes d’altres promocions, com més siguem més riurem!

Un ex-alumne, pare d’en Marcel d’Angèlica.

Comentarios cerrados