Presentació del llibre Juguem plegats

El 30 de març va tenir lloc la presentació del llibre Juguem plegats, Nxan ntulun, Jouons ensemble, com a resultat d’un projecte comú entre diferents escoles de la ciutat de Barcelona i del Senegal.

El menjador de l’escola estava ple i contrastava la barreja de ètnies i colors. Mestres catalans i senegalesos compartint l’experiència.

Deixant de banda tota la part més política i burocràtica, que es va fer una mica feixuga, la nostra directora, Teresa Guillaumes, va saber captivar a la concorreguda audiència apropant-nos a aquest projecte solidari, molt ric i viu.

Es bonic veure com un grup de mestres emprenedors  s’ha implicat en un afer que ajuda a eixamplar la nostra mirada i a no quedar-nos tancats en allò que coneixem per estar-hi immersos en el dia a dia. L’ intercanvi de jocs, la manera d’ensenyar-los, de transmetre’ls  i de jugar en les diferents cultures escurça les distàncies i fa de les diferències un tret d’identitat que ens fa únics.

Però pel que van explicar, no tot van ser flors i violes. No va ser fàcil entendre’s per l’idioma, per les expressions que es feien servir a l’hora d’explicar un joc o per la forma d’organitzar-lo…el que s’anava rebent d’una banda o altra a vegades es feia difícil de traduïr per escrit perquè molts dels matisos es perdien; per això els va ser de gran ajuda fer servir la filmació…I, com van dir, és que una imatge val més que mil paraules.

Just en el moment en que van projectar els jocs tots estàvem ansiosos per veure’ls. Hi havia somriures i emoció continguda. La il·lusió dels mestres i dels participants que, al llarg de tot un curs, ens ho havien anat fent  viure. Aquest vídeo era una part visible de l’esforç. Curt, amè i divertit. “Para la libertad…” Serrat va afegir, i ens va recordar la part dura de la historia d’aquest llibre. Dura però finalment feliç. I una formosa emoció es va fer present.

Es va fer entrega dels primers exemplars als tres cooperants, Alícia, Roque i Albert, que es van aixecar a recollir-los de la ma de la Teresa… (que primer havia dit que no era persona de llagrimeta fàcil, però que aquí els ulls se li van humitejar força…)

No sé si compartiu amb mi la sensació que els jocs no varien gaire d’una cultura a l’altre quan a essència, però si potser en la forma d’expressió, el context , el material….. I és que el joc és una de les coses que ens apropa, ja que és universal a totes les cultures i nens del mon.

Hi ha qui pensa que jugar és perdre el temps, però s’equivoca . Es una activitat complexa. Es lúdica, desestressant, implica moviment, estratègia, però també ajuda al nen a elaborar els diferents moments evolutius en que es troba, a expressar-se , a compartir i gaudir de l’intercanvi amb els altres. El joc es “un aliment més”. Cap nen hauria de deixar de jugar (això sí, respectant el que toca en cada moment del dia).

Per acabar, donar les gràcies a tots aquells que han fet possible aquest  projecte que ens vincula interculturalment i que es un gran llegat del que podem fer les persones unint desitjos comuns.

Mare de l’Escola del Mar

Comentarios cerrados